Vestals Romanes.

Roma era una ciutat acompanyada per un grup de joves triades des de molt petites, eren les nenes més `perfectes. Eneas va ser el que va seleccionar les primeres vestals. Les leyendes diuen que les primeres vestals van ser triades per l’heroi troià Eneas. Les vestals servien durant 30 anys, 10 com a estudiant la prenien els significats religiosos i com cumplir les seves tareas al temple. Els seguents 10 anys en servei cuidant la llama i a contibuir en ceremònies d’importància. I per ùltim 10 anys com a Mestres de les joves vestals. Després d’aquests 30 ans podien deixar el temple i casar-se. Les vestals, eren un conjunt de dones sacerdocistes i la seva principal funció era mantener el foc sagrat de Vesta. Vesta era la desea del foc i la chimeneia familiar, era pura i inmaculada. Es va convertir en la desea protectora de Roma i la seva flama representava el benestar de l’estat. Les vestals tenien una gran priotat i prestigi en la societ. Entre els seus privilegis es trobava ser escoltades quant caminaven per el carrer, si no el de obtener llocs preferencials i de excel·lent vista. La vestimenta d’una vestal no reflexava únicament el seu post elevat, si no la seva pressa i castitat. Portaven túniques de llí molt fi de color blanc amb una orla púrpura, també portaven una cosa molt important “la vilta” una vicha que indicava la seva posición en la societat. El nombre de vestals va anar creixent al llarg del temps.

La vestal que va ser més important va ser la Virgo Màxima. El temps i els canvis politics van fer que el seu cult quedés prohibit en la era cristiana.

La pèrdua de la “flama sagrada” era penada amb la vida. Quan una vestal trencava els seus vots, se li treia “la vilta” i demes insignies de les vestimentes se li mariataria i se li posaría en sudai.
Despres s’exivia com si fos un funeral. A l’arribau al cementeri s’entera viva a la vestal en una cripta. Per prolongar el patiment l’aigua i el menjar deixava a la cripta

El resultat!

Després d'un temps investigant i buscant informació, ja tenim la feina feta! Aquí us poso una foto de les artistes amb la seva obra.
Qui hi estigui interessat i vulgui aprendre alguna cosa més sobre les condicions de vida de les dones a l'antiga Roma que passi per la classe de 4t. d'ESO.

Us hi esperem!

Les esclaves a Roma

Els esclaus eren en la seva major part descendents d'assassins o presoners de guerra( dones i nens capturats durant atacs i altres campanyes militars a Itàlia i els seus fills eren legalment esclaus).

-No tenien drets i havien d'obeir i consentir qualsevol caprici dels seus amos,(Més endavant el senat i els emperadors van dictar lleis per protegir les seves vides).
-No tenien cap representant a l'estat, no tenien nom, ni registre, ni cap dret (ni a la vida), i podien ser venuts,comprats o regalats.

Molts dels amos compraven a les dones amb propòsits sexuals, i uns dels tipus de dones esclaves que hi havien eren:

-Les esclaves domèstiques: eren aquelles dones que s'ocupaven de es feines de la casa i de tot lo relacionat amb ella.

-Les esclaves sexuals: eren les que es dedicaven a satisfer les necessitats de l'home.

-Les esclaves reproductores: eren les que s'ocupaven de tindre fills.

MEDICINA FEMENINA

MEDICINA FEMENINA

 LLEVADORES

La professió de llevadora és una de les més antigues i que més canvis ha tingut.

Les llevadores antigament ocupaven una posició humil i sovint no reconeguda. Es dedicaven a ajudar als parts i als postparts. També ajudaven i controlaven els embarassos.

METGESSES

Una metgessa era una professional que practicava la medicina i que intentava mantenir i recuperar la salut de les persones.

DIDES

Les dides eren les dones que alletaven i educaven als nens que les seves respectives famílies no podien. 

Maria Fuentes i Anna Palomeque

Dones romanes: Les Prostitutes

Prostitució vé de la paraula llatina “prostituere” que volia dir, exhibir per a la venta. A l’època d’abans un home casat podia mantenir tantes relacions sexuals com volgués. Els ciutadans amb més poder i amb més esclaus podien destinar una part d’aquests al sexe, independentment de l’edat i el sexe que fossin. El mes d’abril era el mes de les prostitutes.

Hi ha diferents tipus de prostitutes:

·         Delicatae: Eren les prostitutes de luxe a les quals només els homes més poderosos tenien accés.

·         Famosae: Dones que sense cap necessitat, per la seva posició social, practicaven sexe per plaer.

·         Lupae:  Són les que feien l’ofici als “lupanares”.

·         Noctilucae: Són les que només treballen per la nit.

·         Copae: Treballen a la Cupona, que era com una taverna.

·         Fornicatrices: Les que forniquen sota els arces dels edificis o ponts.

·         Forariae: Treballaven als camins rurals pròxims a Roma i els seus principals clients eren els viatgers.

·         Bustuariae: Exercien el seu ofici al cementeri.

·         Prostibulae: Aquestes treballaven al carrer sense cap control.

ANÈCDOTES I CURIOSITATS

-La prostitució era un bé per la societat.

-Cada prostituta a l’entrada de la seva cel·la tenia un dibuix que feia referència a la seva especialitat.

-Les prostitutes consideraven la fel·lació com una cosa repugnant, que un client podia sol·licitar. Era el servei més car i era per la falta d’higiene d’alguns clients.

-Les prostitutes i dones llicenciades, eren obligades a vestir amb túniques curtes i fosques per diferenciar-les de la resta de dones.

Dones romanes: Les matrones

LES DONES ROMANES: LES MATRONES

Les matrones romanes eren la dona ideal per als romans.

Les seves característiques són:

·         Aportar fills a la família (que sobrevisquessin)

·         Ser una dona discreta (les dones quan sortien de casa, anaven amb vel)

·         Guardar la casa

·         Dedicar-se a filar

·         Estimar al seu marit, i ser-li fidel

·         Era respectada i obeïda per esclaus i fills

·         La dona no era jurídicament independent, sinó que solia estar sota la tutela d'un home. Primer del pare, i un cop casada podia tenir la tutela el seu pare o el seu marit, i, si moria el pare o el marit, se li designava com a tutor un familiar, el germà, el cunyat,  fins i tot el fill o un home escollit per ella.

Obligacions:

·         Mirat  des dels àmbits cristians, les dones no es podien casar després de la mort del seu primer marit. Tot i que, en molts casos, les primeres famílies no ho complien. Exemple: Família Julio - Claudia.

·         Exemple de dona a seguir: Cornèlia: després de morir el seu marit, li va ser fidel, tot i que li van fer una proposta de matrimoni amb Ptolomeu amb el qual podia haver arribat a ser reina d’Egipte.

·         Les ocupacions pròpies de la dona romana es resumien en una famosa frase romana: “casta fuit, domum seruauit, lanam fecit “. Que vol dir: va ser casta, va tenir cura de la casa i va filar llana.

                                                                                                   Andrea Caro  i Mariona Gutiérrez

Ave!

Des de la classe de llatí de 4t. d'ESO de l'institut de l'institut la Plana de Vic avui comencem aun llarg i fructuós periple pel món dels clàssics.
L'objectiu d'aquest blog és el d'anar compartint tots els referents clàssics que ens anem trobant al llarg del curs i així anar veient tot el bagatge que encara arrosseguem d'aquells temps.
Una altra manera de conèixer una mica més la nostra cultura i els seus orígens.

Per anar obrint boca us deixo l'enllaç del capítol dels simpsons en el qual narren les aventures d'Odisseu.



Watch La Odisea de Homero in Animación  |  View More Free Videos Online at Veoh.com