Roma
era una ciutat acompanyada per un grup de joves triades des de molt
petites, eren les nenes més `perfectes. Eneas va ser el que va
seleccionar les primeres vestals. Les leyendes diuen que les primeres
vestals van ser triades per l’heroi troià Eneas. Les vestals
servien durant 30 anys, 10 com a estudiant la prenien els significats
religiosos i com cumplir les seves tareas al temple. Els seguents 10
anys en servei cuidant la llama i a contibuir en ceremònies
d’importància. I per ùltim 10 anys com a Mestres de les joves
vestals. Després d’aquests 30 ans podien deixar el temple i
casar-se. Les vestals, eren un conjunt de dones sacerdocistes i la
seva principal funció era mantener el foc sagrat de Vesta. Vesta era
la desea del foc i la chimeneia familiar, era pura i inmaculada. Es
va convertir en la desea protectora de Roma i la seva flama
representava el benestar de l’estat. Les vestals tenien una gran
priotat i prestigi en la societ. Entre els seus privilegis es trobava
ser escoltades quant caminaven per el carrer, si no el de obtener
llocs preferencials i de excel·lent vista. La vestimenta d’una
vestal no reflexava únicament el seu post elevat, si no la seva
pressa i castitat. Portaven túniques de llí molt fi de color blanc
amb una orla púrpura, també portaven una cosa molt important “la
vilta” una vicha que indicava la seva posición en la societat. El
nombre de vestals va anar creixent al llarg del temps.
La
vestal que va ser més important va ser la Virgo Màxima. El temps i
els canvis politics van fer que el seu cult quedés prohibit en la
era cristiana.
La
pèrdua de la “flama sagrada” era penada amb la vida. Quan una
vestal trencava els seus vots, se li treia “la vilta” i demes
insignies de les vestimentes se li mariataria i se li posaría en
sudai.
Despres s’exivia com si fos un funeral. A l’arribau al cementeri s’entera viva a la vestal en una cripta. Per prolongar el patiment l’aigua i el menjar deixava a la cripta
Despres s’exivia com si fos un funeral. A l’arribau al cementeri s’entera viva a la vestal en una cripta. Per prolongar el patiment l’aigua i el menjar deixava a la cripta
